Ángela Palacios, dramaturga, directora d'escena i actriu

Soc actriu, dramaturga, directora d’escena, realitzadora i docent. Vaig néixer a Logroño l’any 1984 i visc i treballo a Barcelona des del 2009. Aquí em vaig formar en Art Dramàtic a l’Escola Laboratori i he construït la meva trajectòria en diàleg amb el teixit escènic de Catalunya, creant tant en castellà com en català.

Abans em vaig llicenciar en Comunicació Audiovisual i vaig cursar un màster en Cooperació Internacional. Durant aquells anys vaig viatjar com a voluntària a Sierra Leone i Palestina i vaig treballar per al Comitè Espanyol de l’UNRWA. Aquella experiència continua travessant la meva manera d’entendre la creació: m’interessa un art que ens ajudi a mirar-nos, a comprendre el món que habitem i a relacionar-nos-hi d’una manera més honesta.

L’any 2015 vaig fundar Els miralls són per mirar-s’hi, la plataforma des d’on impulso els meus projectes més personals. Allà van néixer Mirta en espera, la meva primera obra com a dramaturga, directora i actriu; el llargmetratge documental De eso no hablábamos, que va formar part de la 37a Mostra Internacional de Cinema i Dones, i Salve Regina, estrenada el 2021 i presentada posteriorment a Buenos Aires.

L’any 2017 vaig fundar, juntament amb Carlos Martín-Peñasco, la companyia Los Prometidos. La nostra primera peça, Solo creo en el fuego, ha recorregut festivals nacionals i internacionals i ha rebut nombrosos reconeixements. També vaig dirigir, entre el 2011 i el 2023, Arde Teatro, una companyia de teatre social amb la qual vam crear, entre altres peces, Adentro i Climate Fighters.

La meva trajectòria s’ha desenvolupat sempre a través de la col·laboració. He escrit, dirigit i interpretat projectes amb artistes i companyies com Alba Rubió, Alejandra Jiménez Cascón, Anna Tamayo o El Patio Teatro. Entre els meus treballs recents hi ha Gracias por todo, La mujer más feliz del mundo, Brillante como la fruta madura i Llenos de vida. També he treballat per al Centro Dramático Nacional dins del projecte Dramawalker.

L’any 2026 vaig posar en marxa la invisible, una escola d’arts escèniques de Barcelona que dirigeixo i des d’on desenvolupo una pedagogia pròpia basada en el pensament crític, la investigació, la pràctica i la creació.

L’any 2027 estrenaré Un monstre al meu llit, una nova creació d’Els miralls són per mirar-s’hi creada amb José Antonio Puchades (Putxa), de Zero en Conducta, i Solo cabe una persona, amb La Cresta Ilíaca. Continuo buscant maneres de portar a escena allò que ens costa mirar i de convertir l’experiència íntima en un espai de trobada col·lectiva.